■ xiular

Partició sil·làbica: xiu_lar
Etimologia: alteració de siular 1a font: c. 1371
    verb
  1. intransitiu Fer un so o una sèrie de sons musicals expel·lint amb força l’aire amb els llavis contrets o tibants, o també amb l’ajuda dels dits, que hom introdueix a la boca d’una manera apropiada. Qui canta a taula i xiula al llit no té el seny complit.
  2. intransitiu
    1. Certs animals, certs instruments i conductes en passar-hi un corrent d’aire, el vent, un objecte que talla l’aire, produir un so més o menys semblant al que produeix una persona quan xiula. El vent xiulava entre les canyes. Se sentien xiular les bales. Xiular-li a algú el pit.
    2. xiular les orelles (a algú) figuradament Arribar-li notícia del que diuen d’ell en absència seva.
  3. transitiu
    1. Modular (un aire musical) xiulant. Tot el dia xiulava “Els Segadors”.
    2. Cridar (una persona o un animal) fent-li parar atenció amb un xiulet. Si no el xiules, el teu gos, no et veurà.
    3. Mostrar amb xiulets la seva desaprovació (envers algú o alguna cosa). Xiular un actor. Xiular una comèdia.
    4. esports En un partit, assenyalar l’àrbitre tocant el xiulet (una falta, un aspecte del joc). Xiular una falta fora de l’àrea. Xiular un penal. Xiular el final del partit.