■ xiu-xiu

Partició sil·làbica: xiu-xiu
Etimologia: d’origen onomatopeic 1a font: 1496
  1. masculí Crits d’ocell. Si el cucut el tres d’abril no fa xiu-xiu, o és pres, o no viu, o sent l’estiu.
    1. masculí Paraules dites en veu molt baixa perquè els circumstants no les puguin entendre. A mi, parla’m alt: no em vinguis amb xiu-xius.
    2. masculí Remor confusa d’una conversa tinguda en veu molt baixa.
    3. adverbi Aquest parell de velles tot el sant dia estan xiu-xiu.
    4. masculí per analogia El xiu-xiu del ventijol.
  3. masculí
    1. Crepitació suau del foc.
    2. Xauxineig.