■ xiroi
| | xiroia

Partició sil·làbica: xi_roi
Etimologia: alteració del mallorquí xoroi, der. de eixoroiar ‘eixorellar’, ll. ex-auriculare ‘treure la son de les orelles, eixorivir’ 1a font: c. 1900, Verdaguer
adjectiu Dit d’una persona de temperament alegre, trempat, com infantívol, graciós. Té un caràcter molt xiroi.