■ xilè1

Etimologia: del gr. xýlon ‘fusta’
masculí química orgànica Dimetilbenzè, C8H10, cadascun dels tres composts isòmers que ocorren en el quitrà de carbó, derivats formalment del benzè per substitució de dos dels seus àtoms d’hidrogen per grups metil.


Vegeu també:
xilè2