■ xibiu

Partició sil·làbica: xi_biu
Etimologia: mot germà de l’oc. sebiu ‘vareta’, probablement d’un ll. vg. *saepivus (ramus) ‘branca de fer tanques’, der. del ll. saepes ‘tanca, clos’
    masculí dialectal
  1. Enginy per a caçar tords.
  2. Antre, cau, lloc petit i brut.