■ xerricar

Compareu: xericar
Etimologia: mot afí a xerrar 1a font: 1803, DEst.
    verb intransitiu
    1. Fer un soroll estrident, com el que fan les rodes d’un carro quan no estan prou greixades. La tapa d’aquest bagul xerrica quan l’obres: caldrà posar-hi oli.
    2. Cruixir, carrisquejar (com, per exemple, les dents).
  2. Beure a galet fent xerrics.