■ xerrar

Etimologia: d’origen expressiu, d’un parlar va, insubstancial 1a font: 1502
    verb
  1. intransitiu Parlar molt i sense substància, pel sol gust de parlar, fora de propòsit. Sempre la trobaràs xerrant amb les veïnes. Xerra més que setze.
  2. transitiu Dir, contar, una cosa indiscretament, mancant a la reserva deguda. D’això, no li’n diguis res, que ho xerraria.
  3. intransitiu Produir certs ocells llurs crits insistents. Els pardals, instal·lats dins un pi esponerós, xerraven a son lloure.