■ xerraire

Partició sil·làbica: xer_rai_re
Etimologia: de xerrar 1a font: 1560
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. Inclinat a xerrar, a parlar molt.
    2. Que xerra o conta coses indiscretament. No li ho havies de contar, això, al teu cosí, perquè és un xerraire i aviat ho sabrà tothom.
  2. masculí ornitologia Gaig blau.