■ xeringa

Etimologia: ant. siringa, xiringa, del ll. sӯrĭnga, íd., ‘lavativa’, i aquest, del gr. sỹrigx, sỹriggos ‘canya, flauta’ 1a font: s. XV
    femení
  1. medicina i terapèutica Instrument destinat a la introducció o l’extracció de substàncies líquides en conductes, cavitats o teixits de l’organisme, consistent en un tub de vidre, plàstic, etc., al qual hom hi acobla l’agulla, el trocar, etc. Xeringa d’un sol ús.
  2. col·loquialment Mànega per a regar o per a apagar incendis.
  3. botànica Cogombre salvatge.