■ xerec
| | xereca

Etimologia: de l’àr. šarîḥa, íd., der. de šáraḥa ‘obrir, partir’ 1a font: 1915, DAg.
    dialectal
  1. adjectiu
    1. Magre, sec.
    2. Malaltís. Avui estic un poc xerec.
    3. Dolent. Beure aigua xereca.
  2. masculí Figaflor produïda per una figuera que no en sol fer.
  3. femení Figa oberta, assecada i tornada a cloure.