■ xauxinar

Partició sil·làbica: xau_xi_nar
Etimologia: d’origen onomatopeic 1a font: 1803, DEst.
    verb intransitiu
  1. Fer un soroll sibilant les viandes quan es couen o fregeixen a foc lent. Sentir el bistec com xauxinava em feia venir gana.
  2. per extensió La paella ha parat de xauxinar.