■ xaruga

Etimologia: del fr. de charrue, íd., amb adaptació fonètica al cat. xaruc, -uga, del ll. gàl·lic carrūca ‘carrossa’ 1a font: 1915
femení agricultura Arada de ferro, amb pala lateral, emprada per al conreu de l’arròs i d’altres conreus en què hom ha de fer els solcs molt profunds.