■ xarnego
| | xarnega

Etimologia: del cast. lucharniego, aplicat a gossos ensinistrats a furetejar de nit, dissimilació d’un ant. nocherniego o nocharniego ‘que surt de nit’, der. de *nochorno, ll. nocturnus ‘nocturn’; el pl. del mot fou alterat en los charniegos; el mot passà a Catalunya i a França amb el sentit d’una ‘raça de gos’. En gascó charnègo, charnègon, charnègue prengué el sentit de ‘mestís, bord, no autòcton, inadaptat al país’, sentit que passà al cat 1a font: c. 1490
  1. masculí i femení despectivament
    1. Fill d’una persona catalana i d’una de no catalana, especialment francesa.
    2. Persona de llengua castellana resident a Catalunya i no adaptada lingüísticament al seu nou país.
  2. masculí antigament Gos coniller.