■ xarlatà
| | xarlatana

Etimologia: de l’it. ciarlatano, possiblement resultat d’una contaminació de cerretano ‘venedor de medicaments i d’indulgències falses’ amb ciarlare ‘xerrar’; cerretano segurament deriva de Cerreto, ciutat de l’Úmbria, típica pels xarlatans ambulants 1a font: 1803, DEst.
    masculí i femení
  1. Persona que en una fira, etc., procura d’atreure la curiositat dels passants, per vendre’ls remeis, articles diversos, etc., lloant-ne els avantatges, el preu excepcional, etc.
    1. Persona que explota la credulitat pública.
    2. Persona que, fent soroll, cerca la notorietat, la popularitat.