■ xarbotar

Etimologia: probable alteració d’un *eixorbetar, provinent del ll. exorbĭtare ‘desviar-se, saltar enfora’, amb metàtesi de vocals i influx de mots com bot, botar 1a font: c. 1900, Verdaguer
    verb intransitiu
  1. Agitar-se dins el receptacle la superfície d’un líquid sacsejat, la qual cosa fa que bati les parets o es vessi en part. La galleda és plena: quan la traginis ves amb compte, o l’aigua xarbotarà.
  2. Agitar-se la superfície d’un líquid com ho fa dins un receptacle sacsejat. A la banyera, el nen picava fort l’aigua i la feia xarbotar.