■ xantre

Etimologia: de l’oc. ant. chantre ‘cantor’, der. de chantar ‘cantar’, segurament a conseqüència del notable influx monàstic oc. i fr. en el clergat cat. ant 1a font: 1385
    masculí catolicisme
  1. Cantor primer en una catedral o un monestir.
  2. Canonge amb títol de xantre, que ocupa el quart lloc en el capítol.