xaira

Partició sil·làbica: xai_ra
Homòfon: xaire
Etimologia: del cast. chaira, i aquest, del port. dial. i gallec chãeiro, -a ‘pla, planer’, der. de chão, ll. planus, -a, -um ‘pla’
femení oficis manuals Peça llarga i més o menys cilíndrica d’acer proveïda de mànec, emprada per a esmolar eines de tall, ganivets, etc.