xaibanita

Partició sil·làbica: xai_ba_ni_ta
Etimologia: de l’àr. šaybanī, der. de Šaybānī Ḫān, primer dinasta
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als xaibanites.
  2. masculí i femení història Membre de la dinastia musulmana sunnita uzbeka que amb capital a Samarcanda i a Bukhara, governà la Transoxiana (1500-99).