■ vulnerar

Etimologia: del ll. vulnerare, íd., der. de vulnus, -ĕris ‘ferida’ 1a font: c. 1500
    verb transitiu
  1. Ferir.
  2. figuradament
    1. Causar dany o perjudici a algú, sobretot moral. Amb les seves reticències vulnerà l’honra d’aquella dama.
    2. Lesionar, conculcar, una llei, una disposició. Vulnerar el dret d’altri, una llei.