■ vuitè
| | vuitena

Partició sil·làbica: vui_tè
Etimologia: de vuit 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i masculí i femení [símbol 8è 8a] Que, en una sèrie, en té set davant seu, que fa vuit.
    1. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en vuit parts iguals.
    2. masculí Un vuitè, 1/8.
  3. masculí numismàtica Moneda, poc coneguda i no ben identificada, de la qual es tenen referències per documents del segle XVI.
  4. femení
    1. [generalment amb un valor aproximatiu] Nombre de vuit. Cada dia he de fer una vuitena de viatges.
    2. especialment Junta de vuit persones.
    3. vuitena de forments història Junta de vuit persones nomenada pel Consell de Cent per administrar els forments de la ciutat.
    4. vuitena de guerra història Junta de vuit homes nomenada pel Consell de Cent que tenia per missió assessorar el conseller en cap en temps de guerra.
  5. en vuitè (o simplement vuitè)
    1. Llibre, fullet, etc., de mida igual a la vuitena part d’un plec (entre 20 i 28 cm).
    2. Forma de setze pàgines: vuit de blanc i vuit de retiratge.
  6. vuitens de final esports Fase d’una prova en què competeixen setze esportistes o equips per a classificar-se per als quarts de final.