■ vuitantè
| | vuitantena

Partició sil·làbica: vui_tan_tè
Etimologia: de vuitanta
  1. adjectiu Que, en una sèrie, en té setanta-nou davant seu, que fa vuitanta.
    1. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en vuitanta parts iguals.
    2. masculí Un vuitantè, 1/80. Els ordinals i fraccionaris compresos entre vuitantè i norantè són: vuitanta-unè, vuitanta-dosè, vuitanta-tresè, vuitanta-quatrè, vuitanta-cinquè, vuitanta-sisè, vuitanta-setè, vuitanta-vuitè, vuitanta-novè (femení: vuitanta-unena, vuitanta-dosena, etc.).
  3. femení [generalment amb un valor aproximatiu]
    1. Nombre de vuitanta. Hi havia una vuitantena de persones.
    2. especialment Vuitanta anys d’edat. L’avi ja deu arribar a la vuitantena.