■ vuitanta

Partició sil·làbica: vui_tan_ta
Etimologia: del ll. vg. octagĭnta, ll. cl. octoginta, contret en octanta, íd. (cf. quaranta) 1a font: 1460, Roig
  1. adjectiu Vuit vegades deu, setanta-nou més un.
  2. adjectiu i masculí i femení Que fa vuitanta; vuitantè.
  3. [plural vuitantes] masculí
    1. El nombre vuitanta, 80. Els numerals cardinals compresos entre el vuitanta i el noranta són: vuitanta-un, vuitanta-una, 81; vuitanta-dos, vuitanta-dues, 82; vuitanta-tres, 83; vuitanta-quatre, 84; vuitanta-cinc, 85; vuitanta-sis, 86; vuitanta-set, 87; vuitanta-vuit, 88; vuitanta-nou, 89. Els mateixos numerals usats com a ordinals i com a substantius són: vuitanta-u, vuitanta-dos, vuitanta-tres, etc. El quilòmetre vuitanta-cinc.
    2. per extensió Allò designat amb el nombre vuitanta.