■ vorejar

Etimologia: de vora 1a font: c. 1900, Verdaguer
    verb transitiu
    1. Resseguir les vores d’un riu, d’un bosc, etc. Vorejava el riu cercant les restes de la barca accidentada.
    2. Succeir-se a la vora (d’un camí, d’un riu, etc.). Els arbres que voregen el camí.
    3. figuradament Vorejar un perill, un obstacle.
  2. figuradament Tenir a la vora de. Voreja els setanta anys.