■ voraviu

Partició sil·làbica: vo_ra_viu
Etimologia: de vora i viu1 1a font: c. 1900, Verdaguer
    masculí
  1. indústria tèxtil
    1. Vora resistent d’una tela, teixida de manera que no es pugui desfilar.
    2. Aparell per a fer el lligat dels falsos voravius.
  2. tocar el voraviu figuradament Enutjar, molestar, ferir, etc.