■ voltejar

Etimologia: de voltar 1a font: 1490, Tirant
    verb
    1. intransitiu voltar 1, 3 i 4.
    2. transitiu Hem anat voltejant tot el port.
    3. intransitiu Sonar les campanes giravoltant.
    4. transitiu Fer sonar (les campanes) fent-les giravoltar.
  2. intransitiu especialment Fer giravolts o salts acrobàtics. El vehicle accidentat voltejà dos cops abans d’aturar-se. L’acròbata anava d’un trapezi a l’altre voltejant.
  3. intransitiu nàutica Navegar una embarcació fent ziga-zagues.