■ vocatiu
| | vocativa

Partició sil·làbica: vo_ca_tiu
Etimologia: del ll. vocativus, -a, -um, íd. 1a font: 1371
    gramàtica
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent al vocatiu. Forma vocativa.
    2. masculí Nom amb què hom s’adreça directament a una persona o cosa personificada.
  2. masculí En les llengües que tenen declinació, cas que expressa la interpel·lació directa d’una persona o cosa.