■ vocalització

Partició sil·làbica: vo_ca_lit_za_ci_ó
Etimologia: de vocalitzar
    femení
    1. Acció de vocalitzar;
    2. l’efecte.
  2. fonètica, fonologia Fenomen fonològic que consisteix en la conversió a vocal d’un element consonàntic o líquid.
  3. música Exercici de música vocal, sense text i sense solfejar les notes, sinó emprant únicament les vocals, concebut per a donar agilitat a la veu.