■ vitrificar

Etimologia: de vidre 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. química
    1. transitiu Transformar en vidre una substància o matèria per fusió.
    2. pronominal Transformar-se en vidre una substància o matèria.
    1. transitiu Conferir a una cosa l’aspecte o la consistència del vidre. Plàstic vitrificat.
    2. pronominal Esdevenir una cosa semblant al vidre o adquirir-ne la consistència. Un mineral incandescent pot vitrificar-se en refredar-se.
    3. transitiu construcció Recobrir els paviments de fusta amb una capa de matèria plàstica per tal de protegir-los o abrillantar-los.
    4. transitiu nucleònica Recobrir amb una substància vidriosa (un residu nuclear d’alta radioactivitat) a fi d’evitar el seu contacte amb el medi i facilitar-ne l’emmagatzematge.