■ vitalisme

Etimologia: de vital 1a font: 1868, DLCo.
    masculí filosofia
  1. Tendència a considerar el món com un ésser viu.
  2. especialment Doctrina filosoficocientífica que estableix els fenòmens biològics com a radicalment irreductibles als processos fisicoquímics.
  3. Conjunt de tendències filosòfiques, genèricament denominades també filosofia de la vida, que són caracteritzables per un comú antiracionalisme i per l’afirmació del paper central que la vida individual humana té en el món.