■ vitalici
| | vitalícia

Etimologia: del b. ll. vitalitium, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. Dit de la persona que frueix d’un càrrec que dura fins a la fi de la vida. Senador vitalici.
    2. Dit de la pensió, la renda o el càrrec que dura mentre viu la persona que en gaudeix. Un càrrec vitalici. Una pensió vitalícia.
  2. masculí assegurances i dret civil
    1. Pensió vitalícia, anomenada també cens per a la vida, en canvi d’uns immobles lliurats a un tercer.
    2. Pòlissa d’assegurança sobre la vida.
    3. Violari.