■ visor

Homòfon: bisó, visó
Etimologia: del ll. td. visor, -ōris ‘el qui mira’
    masculí
  1. òptica i tecnologia
    1. Sistema òptic que serveix per a visar amb aparells òptics (ulleres, telescopis, etc.), instruments topogràfics (teodolits, etc.), càmeres fotogràfiques, cinematogràfiques, etc., o per a apuntar determinades armes.
    2. visor nocturn Visor emprat per a fer visibles escenes amb poca il·luminació.
  2. armament
    1. Instrument de què són proveïts els caces, els bombarders i d’altres avions militars i que serveix per a dirigir el foc de llurs armes o per a determinar les condicions en què han d’ésser llançades les bombes.
    2. Alça telescòpica.
  3. cinematografia i fotografia Dispositiu que en les càmeres fotogràfiques, cinematogràfiques i de televisió permet d’observar el camp òptic per tal d’enquadrar-lo.