■ visitador
| | visitadora

Etimologia: del ll. td. visitator, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i masculí i femení Que visita. Un visitador assidu dels presos.
  2. masculí i femení
    1. Persona que fa visites a domicili amb un fi professional.
    2. visitador mèdic farmàcia, indústria farmacèutica Promotor de productes farmacèutics entre la classe mèdica que visita els metges en llurs consultoris.
  3. masculí i femení
    1. Persona encarregada de fer visites d’inspecció o reconeixement.
    2. Inspector.
    3. dret canònic Persona delegada per un superior eclesiàstic o religiós per a exercir el dret de visita.
    4. dret canònic Persona que practica la visita pastoral a una parròquia o canònica, a un monestir o entitat.
    5. història Oficial de la generalitat de Catalunya que tenia per missió d’examinar i vigilar la gestió de tots els oficials de l’organisme.