■ visible

Etimologia: del ll. visibĭlis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
    1. Susceptible d’ésser vist. Estels visibles a ull nu. La línia de l’horitzó no era visible.
    2. estar visible (algú) Estar en estat d’ésser vist, especialment de rebre una visita.
    3. llenguatge visible fonètica, fonologia Tècnica d’anàlisi fònica mitjançant filtres acústics disposats en sèrie segons la gamma de freqüències que admeten.
  2. per extensió Que té una realitat material (en oposició a la qualitat d’espiritual o abstracte). El cap visible de l’Església.
  3. per extensió Que es manifesta clarament. És visible que l’estima.