■ virar1

Etimologia: d’origen incert, probablement d’un ll. *virare, i aquest, d’una base cèlt. ueiro- ‘torçar; doblegar; girar’; en fr. i oc. el mot és molt més arrelat que en cat., que n’ha estat influït 1a font: s. XIII
    verb
    1. intransitiu Girar canviant de direcció, especialment una embarcació o qualsevol altre vehicle. La barca virà en arribar a la boia. En arribar a la cruïlla vireu a l’esquerra.
    2. transitiu Fer girar. Virar l’argue. Virar la nau.
  2. transitiu fotografia Sotmetre (les fotografies) al tractament anomenat viratge.
  3. intransitiu química analítica Esdevenir-se un viratge en un indicador.
  4. transitiu indústria tèxtil Canviar la intensitat del color o fer prendre un altre color (als filats o teixits que han estat tenyits).



    5. Vegeu també:
    virar2