■ violoncel

Partició sil·làbica: vi_o_lon_cel
Etimologia: de l’it. violoncello, íd. 1a font: 1868, DLCo.
    música
  1. masculí Baix de l’actual família dels instruments de cordes fregades amb arquet.
  2. masculí i femení Músic que toca el violoncel; violoncel·lista.