■ violí1

Partició sil·làbica: vi_o_lí
Etimologia: de l’it. violino, íd., der. de viola (v. aquest mot) 1a font: 1696, DLac.
  1. música
    1. masculí Instrument de corda i arquet, d’uns 70 cm de llarg, amb mànec sense trasts i caixa de ressonància de fusta amb dos calats en forma de efa, que hom es col·loca entre la mandíbula i l’espatlla.
    2. masculí i femení Músic que toca el violí; violinista.
  2. masculí construcció naval Peça extrema del tallamar d’un vaixell que, en lloc de portar un mascaró, porta una figura espiral.
  3. masculí oficis manuals Arquet.



    4. Vegeu també:
    violí2