■ violentar

Partició sil·làbica: vi_o_len_tar
Etimologia: de violent 1a font: 1561
    verb transitiu
  1. Constrènyer algú per la violència a fer una cosa. Violentava els presos fent-los treballar de valent.
  2. Fer que alguna cosa cedeixi, s’afluixi, vèncer-ne la resistència per mitjà de la violència. Violentar una porta, una caixa forta.
  3. Entrar en una casa per la força, contra la voluntat del propietari. Violentar un domicili.