violent | diccionari.cat

Partició sil·làbica: vi_o_lent
Etimologia: del ll. violentus, -a, -um, íd., der. de vis ‘força’ 1a font: c. 1260

adjectiu

1. Que hom fa o que s’esdevé amb una força desfermada, extraordinàriament intensa. Un esforç violent. Una tempestat violenta.
2. figuradament Una passió violenta. Un contrast violent de colors.
1. Que es basa en la utilització de la força i no en mètodes pacífics, en la llei, en la justícia, etc. Mitjans violents. Una manifestació violenta.
2. Agressiu. Un home, un caràcter, un discurs, violent.
1. forçat 2. Una actitud violenta. Una interpretació violenta del text.
2. Dit d’una situació en la qual hom està violent.
3. Dit d’una acció que comporta, per al qui la fa, una forta resistència interior, que li resulta penible. M’és molt violent de demanar-li-ho.
4. Cohibit, mancat de naturalitat, en una situació determinada. A ca la sogra sempre em sento, em trobo, molt violent. Haver de demanar diners et fa estar violent.