■ vinya

Etimologia: del ll. vīnea, ‘camp plantat de ceps’, der. de vinum, forma fem. substantivada de l’adj. vineus, -a, -um ‘del vi, relatiu al vi’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. botànica
    1. agricultura Planta de la família de les vitàcies (Vitis vinifera), amb circells opositifolis, de fulles (pàmpols) palmatilobulades i irregularment dentades, flors petites en panícula i fruits (els grans de raïm) en baia arrodonida, en panícula, que constitueixen una fruita excel·lent i dels quals és fet el vi.
    2. vinya verge jardineria Liana de la família de les vitàcies (Parthenocissus quinquefolia), de circells amb discs adhesius, fulles palmatisectes amb folíols el·líptics, flors petites, agrupades en tirsos, i fruits en baia globosa.
    1. agricultura i viticultura, indústries vinícoles Camp plantat de vinyes o ceps.
    2. col·loquialment Allò que dona gran fruit, molt de profit, amb poc de treball. Aquesta botiga és una vinya. Un bon sou per cinc hores diàries: ha trobat una vinya!
    3. la por guarda la vinya col·loquialment Expressió usada per a posar en relleu que, prenent precaucions, hom conserva allò que té o s’estalvia adversitats.
    4. la vinya del Senyor (o de Déu) col·loquialment El món. De tot hi ha a la vinya del Senyor.