■ vintè
| | vintena

Etimologia: de vint 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i masculí i femení [símbol 20è 20a] Que, en una sèrie, en té dinou davant seu, el que fa vint.
    1. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en vint parts iguals. La vintena part d’una cosa.
    2. masculí Un vintè, 1/20. Disset vintens, 17/20. Els ordinals i fraccionaris compresos entre vintè i trentè són: vint-i-unè, vint-i-dosè, vint-i-tresè, vint-i-quatrè, vint-i-cinquè, vint-i-sisè, vint-i-setè, vint-i-vuitè, vint-i-novè (femení: vint-i-unena, vint-i-dosena, vint-i-tresena, etc.).
  3. femení
    1. Nombre, aproximatiu, de vint. Devia haver-hi una vintena d’assistents.
    2. especialment Vint anys d’edat.