■ vincular

Etimologia: del ll. vinculare ‘lligar’ 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu
    1. Lligar amb un vincle legal, moral, afectiu, etc. La història vincula els Països Catalans i Occitània.
    2. dret civil Gravar o subjectar béns o propietats a vincle, per tal de perpetuar-los segons llur finalitat o en la família determinada pel vinculador.
  2. pronominal Vincular-se als sectors conservadors del país.