■ vilà
| | vilana

Homòfon: vilar
Etimologia: del ll. vg. *vīl(l)anus ‘home de masia; pagès; grosser; innoble’ 1a font: s. XIV, Llull
    1. masculí i femení antigament Habitant d’una vila, per oposició a noble, cavaller o ciutadà.
    2. adjectiu i masculí i femení Incivil, rústic, grosser.
  2. adjectiu i masculí i femení A Mallorca, d’una vila, per oposició a ciutadà i a terrassà.