■ vil

Homòfon: bhil, bill
Etimologia: del ll. vīlis ‘barat; sense valor; vulgar’ 1a font: s. XII, Hom.
    adjectiu
    1. De molt baixa condició. Un vil vassall.
    2. per extensió Una vil ocupació.
    1. Menyspreable pels seus baixos sentiments o el seu capteniment. Un vil traïdor.
    2. per extensió Una vil traïció. El mou la vil cobejança.