■ vidu
| | vídua

Etimologia: v. viudo
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. Dit de la persona que, per mort, ha perdut el cònjuge i no s’ha tornat a casar. Va restar vídua a trenta anys. Casar-se amb un vidu.
    2. dret civil i història del dret català Estat civil en què incideix una persona vàlidament casada quan el matrimoni resta dissolt per mort del cònjuge.
  2. adjectiu arts gràfiques Dit de la línia excessivament curta al final del paràgraf.
  3. femení plural botànica Viuda.
  4. femení ictiologia i ornitologia Viuda.