■ vidriós
| | vidriosa

Partició sil·làbica: vi_dri_ós
Etimologia: de vidre 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
    1. Que s’assembla al vidre pel seu llustre, per la facilitat amb què es trenca, etc.; vidrienc.
    2. Dit dels ulls o l’esguard sense vivor.
  2. figuradament
    1. Dit de la persona que fàcilment es ressent de la seva manera d’ésser. Un geni vidriós.
    2. Dit d’una qüestió que fa de mal tocar perquè fàcilment pot ferir la susceptibilitat d’algú, irritar-lo, etc.