■ vidrier
| | vidriera

Partició sil·làbica: vi_dri_er
Etimologia: de vidre 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Relatiu al vidre. Indústria vidriera.
    2. Que és de vidre o té vidres. Una porta vidriera.
  2. masculí i femení
    1. Persona que fa vidres.
    2. Persona que ven vidres i en posa.
    3. art Vitraller.
    4. oficis manuals Menestral que fabrica objectes de vidre.
  3. femení
    1. Bastiment amb un vidre o uns quants, subjectats generalment per llistons, amb què hom tanca una obertura (finestra, porta, etc.) sense impedir el pas de la claror.
    2. art Vitrall.