■ vident

Homòfon: bident
Etimologia: del ll. videns, -ntis, participi pres. de vidēre ‘veure’ 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu i masculí i femení Que hi veu.
    1. adjectiu i masculí i femení religió Dit de la persona afavorida per una presumpta revelació sobrenatural, especialment una aparició.
    2. masculí i femení Bíblia Nom que hom dona als profetes.