■ vibrar1

Etimologia: del ll. vibrare ‘brandar; sacsejar; oscil·lar; vibrar’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb intransitiu
  1. mecànica i acústica Estar un cos en vibració.
  2. per extensió
    1. Manifestar-se un sentiment per la vibració de la veu. La convicció que vibra en les seves paraules.
    2. figuradament En els seus ulls vibrava l’esperança.
    3. figuradament Ésser vivament afectat per una emoció. Cada cop que sento aquesta cançó vibro d’emoció. Vibrem amb el Barça.



    3. Vegeu també:
    vibrar2