■ vibrant

Etimologia: de vibrar1 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu mecànica i acústica
    1. Que vibra. Una corda vibrant. Una veu vibrant.
    2. figuradament Un temperament vibrant.
  2. adjectiu i femení fonètica, fonologia
    1. Dit del so consonàntic produït a través de contactes molt ràpids entre dos òrgans articulatoris, com ara l’àpex o el dors de la llengua contra la zona alveolar, el vel del paladar o bé l’úvula.
    2. vibrant múltiple (o pròpiament vibrant) Dit de la vibrant que presenta més d’un contacte entre els òrgans articulatoris: [r].
    3. vibrant simple Bategant.