■ vibració

Partició sil·làbica: vi_bra_ci_ó
Etimologia: del ll. vibratio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. física En un sistema físic, moviment periòdic dels punts materials que el componen, originat per una font d’energia mecànica que provoca deformacions elàstiques i l’aparició de forces externes o internes que mantenen el moviment o el frenen.
    2. construcció i obres públiques Tractament al qual és sotmès el formigó acabat d’abocar a l’encofrat o al sot, si ha de servir de fonament, que consisteix a sotmetre’l a vibracions per tal d’expulsar-ne l’aire, fer-lo més compacte i impermeable, millorar-ne l’adherència al ferro de les armadures i augmentar-ne la resistència.
    3. fonètica, fonologia Procés d’emissió d’un so vibrant.
    4. vibració vocal fisiologia animal Vibració de la glotis i la laringe originada per la paraula i transmesa per la tràquea i els pulmons.
  2. figuradament La vibració espiritual dels místics. Els seus personatges tenen una forta vibració humana.